FES POESIA

 Segur que has escrit ja més d'un poema, i si no, n'has llegit d’algun autor o d’algun amic, com els que tens en aquest recull. Ara farem uns exercicis perquè entris de ple en el món de la poesia i perquè a partir d'ara siguis poeta. 
 

1.- Si repeteixes una paraula, la recordes més.

 Ho veim al poema L'aranya, que heu llegit, i també a aquest poema de Joan Maragall:

Els gegants, els gegants,
ara ballen, ara ballen;
els gegants, els gegants,
ara ballen com abans.

EXERCICI  1. Fes un poema usant aquesta imatge poètica de repetició
 

2.- Cerca paraules quasi iguals per fer-ne un poema.

 Ho fa Pere Quart a la Tirallonga de monosíl•labs. 

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

3.- Pots fer un poema amb paraules que sonen igual però que tenen un significat diferent

 Ho veus al poema de Pere Quart. (S'anomena homofonia)

COLOMÍ

L'home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris, blanc colomí.

4.-  Un poema en què repeteixis frases iguals amb paraules diferents.

En aquest poema, titulat l’Hivern, no només repeteix una paraula a principi de vers, sinó que durant els sis primers versos fa servir la mateixa estructura sintàctica:

La neu que neva,
la neu que baixa,
la neu que davalla.
La pluja que plou!,
la pluja que cau,
la pluja que baixa,
la pluja se'n va.

5.- Pots posar un nom, o un verb, o un sintagma..., darrera l'altre, per anar enumerant objectes, fets, qualitats...

 Mira, si no, La mosca, de Joan Brossa

Pertot arreu,
a les parets,
a les fustes,
els mobles,
les portes, 
el sostre,
la mosca,
la mosca intolerable.

 Els elements de l'enumeració poden seguir una gradació: de més poc important  a més, de més abstracte a més concret, etc. Llegeix el poema de Joan Brossa que comença Sóc a casa meva, i ho veuràs.
 Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà. 

EXERCICI . Fes un poema on hi hagi una enumeració d'objectes, d'animals, de fets, d'accions, de qualitats, que segueixin una determinada gradació.
 

6.- Comparar un element o fet amb un altre, és una de les imatges més corrents. 

 Mira aquesta comparació d'Ausiàs March:

Bullirà el mar, com la cassola en forn

 I aquesta altra d'un alumne de 3r de primària:

L'esperança és com un peix
que se t'escapa de les mans
com un gra d'arena
que cau a terra.
Demà la tristesa
desapareixerà 
i seràs feliç

7.- Quan usem una paraula per dir-ne una altra que s'hi assembla en algun aspecte, usam una metàfora.

 Quan dic En Joan és un ase ja sé que no ho és, però d'ase en té que no em tracta bé, per exemple. Si dic En Julià és un porc vull dir que és brut com un porc. Usam la paraula en sentit figurat.

 Moltes paraules i expressions que usem cada dia han estat metàfores; com quan deim una colla de gent, la xarxa de ferrocarrils, el cul de l'olla, va amb el cor a la mà, fa els ulls grossos, té la cara de lluna plena, l'ha enviat a escampar la boira. 

 El surrealista André Breton diu: “comparar dos objectes d'allò més allunyats l'un de l'altre, o, per qualsevol altre mètode, posar-los en mútua presència bruscament, arravatadament, continua sent la tasca més elevada a què pot aspirar la poesia.”

 Joan Brossa va més lluny amb la seva poesia visual i corpòria. Diu: “Si les paraules són les coses, també pots servir-te'n, de les coses, per fer metàfores. Precisament la metàfora permet viatjar en el temps i l'espai per analogies sensibles.”

 Així com a la COMPARACIÓ els dos elements apareixen en el discurs (amb com, o amb altres elements de comparança), a la metàfora només hi apareix el segon terme de la comparació (continua havent-hi la relació entre dues paraules o idees). Ho veiem en aquest exemple: 

Faríeu bé de tèmer les mirades
seran dures com pedres: seran pedres-
 Martí i Pol

Blai Bonet fa molts metàfores, com aquesta: 
Em fa mal tot, fins la camisa.

8.- Si parlem d'animals, plantes, objectes o idees com si parléssim de persones fem una metàfora anomenada personificació

 Com tots aquests contes que saps en què els animals parlen i fan cases, i toquen el flabiol... Com als poemes L'anguila, El drac, El gat, Mosca, Porc, en què els mateixos animals es presenten i parlen. Com aquesta expressió que comenta Blai Bonet:  La gent del pla diu que a posta de sol el vent s'agenolla

  
9.- Haikú  i Tanka

Au, au, desperta't
serà la meva amiga,
au papallona.
 (Haikú japonès)

Parres, llimeres,
alegria de viure.
Finestra oberta.

Lluna, la bruna.
Al recer de la barca
l'alba es despulla. 

Poble camina
com un poble entre els pobles.
Camina i canta.
 Vicent Andrés Estellés 

Has vist que l'HAIKÚ té tres versos (sense rima, i acabats amb paraules planes), que sumen DISSET SÍL.LABES, comptades també les àtones finals:
 4 + 1
 6 + 1
 4 + 1

 Si hi afegeixes dos versos més com el segon de l'haikú tindràs una TANKA, com aquestes de Miquel Martí i Pol:

Uns dies passen 
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.

Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna
i la gent que la parla.
 Martí i Pol

EXERCICI . Fes algun tanka a partir d'una sensació, un pensament, un sentiment

 

La Poesia from Breil Xavier